·  TEL. 935 932 198 · EMAIL cemollet@cemollet.eu
 · 

Escola

Projecte educatiu


 

( EXTRACTE PEC 2016)
PLANTEJAMENT EDUCATIU
 
 
1. Prioritats i objectius educatius
 
1.1.  L’educació és un procés integral per aquest motiu es vol fomentar en els alumnes: - Valors propis:  Afavorir el coneixement  les diferents realitats i cultures a partir d’una visió positiva.  Programar activitats que promoguin els valors, sobretot la tolerància i la no discriminació. - Capacitat crítica:  Promoure activitats per afavorir el diàleg, la reflexió i l’escolta activa   Desenvolupar la maduresa per adquirir un criteri propi. - El desenvolupament de la personalitat:    Promoure l’autoconeixement.    Generar hàbits personals i de treball.   Desenvolupar activitats que afavoreixin l’autorregulació, les emocions i les capacitats adaptatives.  Desenvolupar les intel·ligències múltiples i les competències bàsiques.
 
1.2. La línia metodològica és focalitza en l’alumne i s’adapta a les peculiaritats pròpies a partir de: - La participació de l’alumne en el procés d’aprenentatge:   Promoure activitats a partir dels interessos dels alumnes.   Estimular dinàmiques de grup  que vetllin pel bon funcionament del grup classe, el material i la responsabilitat.  Col·laborar en disseny d’activitats. - L’adaptació al medi actual  Utilitzar eines i instruments actualitzats.  Orientar de forma personalitzada a partir de conèixer l’alumne en tots els eixos en totes les etapes educatives. - L’adquisició d’hàbits d’estudi  Desenvolupar tècniques de comprensió i expressió.  Promoure l’anàlisi crític, la curiositat i creativitat - Desenvolupament del treball en equip:  Potenciar el treball cooperatiu i internivells.  Treballar per projectes.
 
1.3. Fomentar l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits escolars: llengua d’aprenentatge, de relació amb els altres i com element d’inclusió. Obtenir un bon domini de la competència lingüística, tant pel que fa a l’expressió i comprensió en totes les llengües del centre.  Tot això queda reflectit en el Projecte lingüístic de centre.
 
1.4. Atendre de forma personalitzada a cada alumne per tal d’identificar les seves característiques, tenint en compte especialment les  dificultats, trastorns o altes capacitats per poder establir les seves necessitats educatives, coordinats amb diferents especialistes  i realitzar el seu PI corresponent.
 
1.5. Els educadors ( mestres, professors/es, vetlladors, etc.) són un eix vertebral del projecte per tant s’han d’implicar en el projecte de centre a partir de:
 
- Coneixement dels alumnes i la seva tutorització com a guies de la construcció de l’aprenentatge.  - Una actitud coherent, dialogant, reflexiva i compromesos  per aconseguir les fites proposades. - Mantenir una comunicació efectiva amb les famílies, així com els diferents equips de treball de centre. - Una formació continuada que serà tutelada a partir del Projecte de Formació de Centre.
 
 
2. Competències bàsiques dels Alumnes 
 
Els objectius essencials són aconseguir l’excel·lència educativa i l’èxit personal dels alumnes a partir 
 
- Comunicar-se de forma oral i escrita, en diferents llengües (català, castellà, anglès i francès) podent utilitzar diferents suports i mitjans audiovisuals.
 
- Participar en la producció artística a partir del pensament creatiu i el coneixement i respecte de les diferents produccions artístiques i culturals.
 
- Dominar el tractament de la informació a  partir de la selecció i del seu processament de forma reflexiva i crítica.
 
- Comprendre i utilitzar les matemàtiques de forma lògica i raonada en diferents situacions (quotidianes, experimentals, científiques, socials).
 
- Adquirir habilitats per conduir el propi aprenentatge de manera eficaç i eficient amb autonomia per aconseguir els objectius propis.
 
- Conèixer i consolidar valors i actituds que permetin una autonomia personal i generar iniciatives.
 
- Desenvolupar i aplicar el pensament científic – tècnic per  interpretar i predir diferents situacions de l’entorn i la societat.
 
- Comprendre la realitat social a partir d’una actitud constructiva, ètica i solidaria.  
 
 
 
 
3. CURRÍCULUM
 
Els estudis que es realitzen al centre corresponen a tres etapes educatives obligatòries
 
3.1. Educació Infantil L’alumne ha de desenvolupar les capacitats: -  Aprendre a ser i actuar d'una manera cada vegada més autònoma - Aprendre a pensar i a comunicar - Aprendre a descobrir i tenir iniciativa - Aprendre a conviure i habitar el món
 
Es segueixen les àrees de Descoberta de l’Entorn, Descoberta d’un mateix i Comunicació i llenguatge. Com a matèries complementàries es realitza Psicomotricitat, Anglès i Música.
 
La línia metodològica es concreta de la següent manera:
 
- Programa Entusiasmat de Matemàtiques. Programa basat en les intel·ligències múltiples de forma contextualitzada, de forma que els nens/es tinguin estratègies per analitzar i resoldre situacions matemàtiques reals de manera eficaç i creativa
 
- Treball per Projectes. Aquest mètode de treball parteix de l’interès d’aprenentatge dels infants fent que aquest sigui significatiu i  promou el pensament, l’autonomia personal i la recerca. Suposa un mètode actiu on és més important el procés que segueixen que els propis resultats. Els continguts són interdisciplinars i transversals a les diferents àrees.
 
 
- Treball internivells:Es treballa seguint de diferents formes a. Projecte Padrins: suposa la tutorització d’un alumne més gran amb un de més petit per tal de produir l’aprenentatge entre iguals, creant un ambient de col·laboració  i afectivitat.  Pretén afavorir la comunicació entre diferents etapes educatives, la responsabilitat i empatia,  fomentar l’interès per la lectura, l’art, l’anglès. Els grups de fillols/padrins es realitzen seguint el següent patró:
 Alumnes de P3 / alumnes de 4t de Primària  Alumnes de P4 / alumnes de 5è de Primària  Alumnes de P5/ alumnes de 6è de Primària
Es porta a terme en altres situacions educatives com poden ser sortides, celebracions de l’escola i colònies.
 
 
b. Tallers de competència lingüística.Els alumnes d’infantil es divideixen en 6  grups internivells dels diferents cursos on realitzen de forma simultània  aspectes lingüístics com: grafomotricitat, expressió oral, ofimàtica, lectura, estimulació auditiva i lèxic.
 
- Estimulació primerenca: per desenvolupar el sistema nerviós i afavorir les connexions neuronals, és realitzen unes activitats i moviments  de forma repetitiva l’estimulen principalment el sistema vestibular  així com el control emocional.
 
- Mètode Suzuki violí: es tracta d’estimular auditivament als infants a partir de desenvolupar les pròpies capacitats potenciant l’escolta, la repetició, iniciar-se a edat primerenca  tocar violí. 
 
 
- Bits:El programa consisteix en passar un conjunt d’imatges anomenantlo de forma molt ràpida i repetitiva. D’aquesta manera es vol consolidar la memòria, vocabulari i l’atenció.
 
- Piruletes de les emocions: A partir de unes piruletes on es mostren les diferents expressions del rostre, els alumnes de forma assembleària expliquen com se senten de forma que es practica l’expressió oral, s’identifiquen les diferents emocions i s’empatitzen amb situacions i companys/es.
 
- Teatre: Els alumnes interpreten una obra on hi participen tots tres cursos. Es treballa principalment, l’expressió oral, l’expressió corporal, arts plàstiques i musicals i aquells que contextualitzin l’obra (ja sigui l’autor, el tema que tracta o la història que s’explica).
 
- Projecte alimentació: per tal d’afavorir l’alimentació saludable es va fer un estudi de com esmorzaven. A partir d’aquí es va fer un menú on poguessin estar de forma equilibrada tot tipus d’aliments. Com les casuístiques familiars són diferents,  es va dissenyar una opció pels alumnes que ja esmorzen a casa i aquells que únicament ho fan al centre (es proporciona a la guia de l’alumne).  A més a més, es potencia el reciclatge amb la utilització de carmanyoles i tovalles de roba.
 
- Educació vial: Des de l’ajuntament, un guàrdia urbà explica nocions bàsiques de conducta i respecte per anar pel carrer. S’inicia a P5 i es va allargant a diferents cursos de Primària (2n, 4t i 6è).
 
 
3.2. Primària
 
Les competències bàsiques  i les intel·ligències múltiples com a eix vertebrador del procés d’aprenentatge. A més a més de les àrees prescriptives en el currículum oficial és realitzen les següents activitats complementàries:
 

 
 Ofimàtica Teatre Hora del conte
Padrins Raonament Lingüístic
R. Matemàtic
Audiovisuals Francès
1r x x x  x x   2n x x x  x x   3r x x x  x x   4t x x x x  x   5è x x  x   x x 6è x x  x   x x
 
 
 
Els projectes singulars són:
 
- Entusiasmat. Programa basat en les intel·ligències múltiples de forma contextualitzada, de forma que els nens/es tinguin estratègies per analitzar i resoldre situacions matemàtiques reals de manera eficaç i creativa.
 
- Projectes en Medi Natural i Social. Les àrees de Medi Natural i Social són treballades a partir de projectes amb l’objectiu d’utilitzar una metodologia activa i un aprenentatge significatiu amb una visió constructivista basada en d’interès de l’alumne.
 
- Aprenentatge basat en problemes. Estratègia que parteix d’un problema o situació, on els alumnes delimiten allò que ja saben i quines estratègies utilitzaran per resoldre. De la mateixa manera que els projectes, és més important el disseny del procés que segueixen que la pròpia solució.
 
- Brain Gym. Abans de començar una activitat és realitzen una sèrie de moviments, amb el fi de crear connexions que ajudin a concentrar-se, prendre consciència i eficàcia en les diferents tasques.
 
- Educació en Valors. El projecte té el propòsit de definir i reconèixer els valors que regeixen la vida i com afecten, tant a nivell personal com en les relacions amb els altres. Per aquest motiu s’han d’integrar en tots els moments i disciplines escolars. Per portar-ho a terme hem dissenyat un àlbum on s’expliquen els diferents valors i que cada alumne de Primària té. Quan a un alumne se li reconeix que reiteradament ha consolidat un dels valors (pot fer-ho qualsevol professors/es que treballi amb l’alumne) se li dóna el cromo després de fer-li un reconeixement públic. 
 
- Treball internivells: Es treballa seguint de diferents formes 
 
a. Projecte Padrins: suposa la turorització d’un alumne més gran amb un de més petit per tal de produir l’aprenentatge entre iguals, creant un ambient de col·laboració  i afectivitat.  Pretén afavorir la comunicació entre diferents etapes educatives, la responsabilitat i empatia,  fomentar l’interès per la lectura, l’art, l’anglès. Els grups de fillols/padrins es realitzen seguint el següent patró:  Alumnes de P3 / alumnes de 4t de Primària  Alumnes de P4 / alumnes de 5è de Primària  Alumnes de P5/ alumnes de 6è de Primària  1r Primària/alumnes de 1r ESO
b. Projecte interdisciplinar: Durant una setmana al curs es realitza un projecte interdisciplinar on els grups que el composen estan barrejats alumnes del mateix cicle.
 
- Intercanvis: els alumnes de 6è realitzen intercanvi durant una setmana amb el grup de 1r d’ESO per anar a Jesi (Itàlia). Durant dos cursos mantenen contacte amb un nen/a italià. És una gran oportunitat per poder comunicar-se i conèixer altres cultures.
 
- Audiovisuals: el curs 2015-16 s’ha iniciat aquest projecte , els alumnes de cicle superior, realitzen activitats relacionades amb ràdio  i fotografia. 
 
- Robòtica: alumnes de cicle mitjà realitzen un projecte sobre robòtica, on els alumnes estudien els diferents components de la màquina  i realitzen programació per els moviments del robot construït.
 
- Projecte alimentació: segueix el mateix model que Educació Infantil.
 
- Educació vial: segueix el mateix model que l’Educació Infantil.
 
 
Es potencia la participació en la comunitat per tal de crear sentiment de pertinença amb projectes que parteixen del Pla Educatiu de l’Entorn com poden ser:
 
- Consell dels Infants: Els alumnes de Cicle Superior trien un regidor entre ells que els hi representarà a l’Ajuntament de Mollet per treballar algun tema per tal de millorar la ciutat.
 
- Jornades esportives: Cada curs de Cicle Mitjà i Superior participa en una jornada esportiva organitzada pels professors/es especialistes d’Educació Física del Municipi. D’aquesta manera els alumnes interaccionen amb els alumnes de la mateixa edat del poble  realitzant una activitat física i potenciant l’esportivitat i la convivència.
 
 
3.3. Secundària
 
Com a Primària, l’assoliment de les intel·ligències múltiples i les competències bàsiques és l’eix vertebrador de tota l’etapa. La distribució horària és la que marca el currículum oficial.
 
 
La segona llengua estrangera, taller de teatre i el Programa Audiovisual constitueixen les assignatures complementàries.
 
 
 
Programes singulars
 
- Escola pilot sistema Entusiasmat: Per tal de donar continuïtat al Programa d’Entusiasmat que segueix Infantil i Primària, s’han posat en marxa metodologia semblant per tal de no canviar e i realitzant Flipped classroom.
 
- Intercanvis:van sorgir al centre a partir de les relacions que es van establir amb escoles que hi participaven en COMENIUS. El treball consta de tres fases: contacte amb l’alumne d’intercanvi assignat i missatges inicials,  acollida a casa  i viatge a casa seva i finalment el manteniment del contacte. Els objectius principals és l’ immersió en anglès, potenciar la capacitat d’adaptació i convivència, enfortint els valors i conèixer noves cultures i indrets.
 
- Programa audiovisual:Vivim en una societat visual .Vivim en una societat on són tot imatges, de fet, actualment, la comunicació està feta  quasi bé un 90% d’imatges. Les aules s’omplen de pel·lícules, vídeos, clips i imatges per ensenyar allò tradicionalment escrit als llibres. Però… entenem el que veiem i rebem? L’audiovisual té un llenguatge propi que no tothom coneix,  però en la nostra educació, pràcticament,  ningú no ens ensenya a llegir imatges. Si l’escola només ensenya a llegir, entendre i realitzar textos escrits i la major part de la informació que ens  arriba a través de mitjans audiovisuals (televisió, cinema, ràdio, publicitat, Internet, videojocs…) no estem preparant adequadament al nostre alumnat ja que la seva realitat és totalment audiovisual i el que és pitjor els fem vulnerables com a receptors i nuls com a emissors. En un món de llibres qui no sap llegir és un analfabet, estem farts de veure pel·lícules però ningú ens ha ensenyat a mirar-les.  Com podem aprofitar l’audiovisual a l’aula amb els alumnes? Ensenyar la  lectura i escriptura  de la comunicació, a interpretar els mass media ; entrenar la mirada; ajuda a pensar; a ser crític davant del bombardeig audiovisual.... És una responsabilitat primordial del sistema educatiu.  Davant d’aquesta necessitat, el CENTRE D'ESTUDIS MOLLET fa 20 cursos, 19 anys que té un projecte que fa competents als seus alumnes  per poder emetre i rebre missatges de certa complexitat en cadascun dels vehicles treballats: Fotografia, ràdio, cinema i  tv. Aquest projecte té una transversalitat que permet  realitzar accions interdisciplinàries i reforçar les altres àrees especialment les lingüístiques.
 
Amb l'objectiu de fer aquests aprenentatges significatius pels nois i noies
s'ha intentat portat a la pràctica o sigui fora de l'escola les seves produccions presentant-les a  concursos com el de Mans Unides ,  que ens han proporcionat diferents premis o realitzant un programa de ràdio setmanal i en directe a Radio Mollet que és diu “L'Edat del Pavo” pel qual l’emissora molletana va rebre una menció als premis RAC
 
Passar de consumidors a productors. L’audiovisual potencia moltes habilitats i les diferents intel·ligències dels nens, el treball d’equip i per grups: qui escriu bé fa el guió, qui és bon tècnic fa muntatge, a qui li agrada la fotografia fa de càmera. Té molt potencial creatiu i és una eina molt transversal. Crear un audiovisual no és només agafar una càmera i començar a gravar. Cada pla, cada angle, la composició, la llum i els colors, el muntatge… tot té un motiu i una raó de ser. Escollirem i ordenarem en funció del que vulguem explicar. Cal analitzar i produir. Coneixem i produïm diferents formes de discurs audiovisual: el documental, la ficció, la publicitat, el videoart… És a dir, treballem l’exposició, la narració, la persuasió, la poesia… Sense presses però sense pauses Ara hi ha una gran fal·lera a posar-nos al dia, i si afegim el fet que les noves tecnologies canvien constantment ens dóna la sensació que res és perdurable, que tots és una moda. Hi haurà continguts que els podrem donar des de la vessant audiovisual perquè, lògicament, ens permet enriquir-lo; però no ha de substituir altres eines pedagògiques no ha de reemplaçar altres maneres de treballar. No és fàcil trobar el camí, mantenir un esquema de valors, un ordre mental en el context de la societat de la informació. I menys si ets nen, nena o adolescent, perquè l’estructuració del pensament, la capacitat crítica i d’interpretació del món no són innates, es construeixen, necessiten aprenentatge. 
 
 
- Robòtica:des de l’àrea de tecnologia, es practica la programació a partir de l’Arduino i Scratch.

 
- Teatre: Els alumnes que realitzen Expressió corporal realitzen un musical on posen en pràctica les tècniques treballades.
 
- La MILLA . Al voltant del més de maig es realitza una cursa oberta a tothom on els alumnes de secundària, amb el suport de professors/es de l’escola i l’AMPA participen realitzant les inscripcions, seguretat, dinamització per altaveus.
 
- Educació Vial: és consolida tot el programa d’educació vial treballat des d’Educació Infantil.
 
- Estimar no fa mal. Taller on es treballa d’igualtat entre gèneres i els maltractaments.
 
 
 
L’avaluació  Cal entendre l'avaluació com un element clau en el procés d’ensenyament i aprenentatge ja que permet conèixer i orientar a l’alumne a l’a consecució dels objectius plantejats. Té per objecte constatar els avenços i detectar les dificultats tan bon punt es produeixin, esbrinar-ne les causes i prendre les mesures necessàries a fi que l'alumnat pugui continuar amb èxit el seu procés d'aprenentatge.  Els alumnes han de saber quin són els objectius o reptes a assolir i ferlos conscient del seu progrés participant activament de forma reflexiva i crítica. A principi de curs, s’informa l’alumnat dels objectius, de les modalitats d'avaluació i dels percentatges que cada apartat aporta a la qualificació global.  En l’avaluació, s’utilitzen procediments variats i continuats: valoració de les activitats diàries, dels deures i treballs, de l'actitud davant l'aprenentatge, proves objectives, proves globals i de relació, proves creatives, diaris de classe, rúbriques, correcció entre iguals, autoavaluació i avaluació recíproca, etc. . 
 
Sessions d’avaluació  Inicialment hi ha una avaluació inicial. La funció bàsica d’aquesta avaluació és conèixer el nivell d’aprenentatge de cada alumne/a, detectar a temps possibles dificultats i donar pautes per superar-les. S’inicien a final de setembre principis d’octubre i són el punt de partida de planificació de curs.  De forma estandarditzada es passen proves de velocitat lectora, ortografia, comprensió (ACL) en tots el cursos de Primària i 1r i 2n de Secundària.   De forma prescriptiva hi ha una avaluació a final de cada trimestre, però durant tot el procés poden haver sessions de treball de les diferents etapes on es treballa específicament el progrés dels alumnes tant individualitzat o per grup classe. 
 

Informes d’avaluació:  A Educació Infantil es donaran 2 informes ( 1r trimestre i 3r trimestre) i la resta d’etapes 3 un a final de cada trimestre. Avaluació a Secundària -Recuperació de matèries pendents de cursos anteriors: l’equip docent establirà les mesures de reforç i suport en la programació del curs següent per aquell alumnat que passi de curs sense haver superat totes les matèries. Les mesures esmentades poden comportar diferents tipus d’activitats i no han de consistir només en la realització d’una prova.  -Avaluació final ordinària al juny  En quant a la promoció de l’ESO, els alumnes i les alumnes passaran al curs següent quan hagin superat totes les matèries cursades o no tinguin superades dues matèries com a màxim.  L’equip docent pot acordar la superació d’alguna matèria fins a un màxim de dues en conjunt de les dues avaluacions finals realitzades al llarg d’un curs escolar. La qualificació d’aquestes matèries serà de suficient i s’indicarà a l’acta d’avaluació amb un asterisc. Cal el vot favorable d’un mínim de dos terços dels membres de l’equip docent presents a la sessió.  -Obtenció del títol en graduat d’ESO: L’equip docent, considerant la maduresa de l’alumne/a i el seu grau d’assoliment de les competències bàsiques, així com les seves possibilitats de progrés i la seva trajectòria pot decidir que un alumne que té una o dues i, excepcionalment, tres matèries no superades, obtingui el títol. A aquests efectes es comptabilitzen com una sola matèria les cursades amb el mateix nom en diferents cursos. Per prendre aquesta decisió cal el vot favorable de la majoria dels membres de l’equip docent presents.  -Activitats de recuperació durant l’estiu: els titulars de cada àrea establiran les tasques que corresponen a les activitats de recuperació. -Proves extraordinàries:Les proves extraordinàries s’han de realitzar al mateix centre on l’alumne/a ha completat el curs. Són totes aquelles activitats d’avaluació (escrites o orals). El seu disseny i elaboració ha de quedar enllestit abans de finals del mes de juny.  En les proves extraordinàries s’han d’incloure també les d’aquelles matèries de cursos anteriors que l’alumnat pugui tenir encara pendents.  - Avaluació extraordinària al setembre  En el context de l’avaluació contínua, la qualificació final extraordinària ha de ser el resultat global obtingut a partir de la valoració de tres elements:  - L’evolució de l’alumne/a durant el curs.  - Les activitats de recuperació que s’hagi proposat realitzar al llarg de l’estiu  - Els resultats de la prova extraordinària. 
 
-Orientació final de l’etapa  L’orientació s’entén com l’acompanyament en el seguiment de l’alumne tant a nivell formatiu com humà.  Aquest procés s’inicia des de l’entrada a l’escola amb el seguiment del tutor. Es concreta amb un seguiment més específic els darrers cursos de Secundària. En finalitzar l’escolaritat
obligatòria, tant a l’alumnat que acredita com al que no acredita l’etapa, se li lliurarà un document orientador, el contingut del qual és confidencial i no prescriptiu.  En el cas de l’alumnat que acredita en l’avaluació final de juny, en funció dels resultats generals i de cada una de les matèries, així com del nivell d’assoliment de les competències bàsiques, i atenent els interessos de l’alumne/a, es faran unes recomanacions sobre itineraris formatius posteriors, que tinguin en compte les capacitats que ha demostrat l’alumne/a al llarg de l’etapa. 
 
Atenció a la diversitat L’atenció a les necessitats educatives de tots els alumnes es regeixen pels principis d’inclusió. L’organització del centre dóna suport a partir d’utilitzar : - Treball cooperatiu. - Treball per Projectes. - Aprenentatge entre iguals. - Dos mestres a l’aula. - Projectes internivells. Es personalitza l’aprenentatge realitzant adaptacions metodològiques a aquells alumnes que presentin trastorns d’aprenentatge, de conducta o físics que amb un suport específic o altres capacitats poden arribar als objectius de curs. Si les dificultats són tan significatives s’elabora un Pla Individualitzat. Participa en la seva elaboració tots els docents vinculats en l’aprenentatge liderat pel tutor/a. El document serà revisat i seguit per la CAD.
 
L’escola, a més a més, d’utilitzar l’assessorament de l’EAP  (un cop al mes) compta amb un servei psicopedagògic setmanal, on s’estudien, es segueixen i s’orienten totes les necessitats específiques. Participa en totes les juntes avaluatives, coordinacions amb EAP, CDIAP, CSMIJ, Comissió Socials, Comissió d’absentisme municipal i altres especialistes externs. El mètode de treball utilitzatza és el col·laboratiu.
 
 
 
 
4. ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA
 
Criteris que defineixen l’estructura organitzativa En l’organització del centre volem aplicar els principis d’eficàcia, eficiència, funcionament integrat, flexibilitat, participació de la comunitat educativa i compromís i el bon clima psicosocial. La direcció vol seguir dos tipus de lideratge: - Pedagògic estès com una funció que estimuli a la comunitat a aconseguir una millora educativa partir de l’organització i gestió dels recursos. - Distribuït que aprofiti el coneixement i potencial de cadascú, transferint-se. 
 
En el nostre centre, l’estructura organitzativa es concreta en els següents òrgans de govern de coordinació i participació: 
 
                                                          
-Equip directiu composat per : Gerent, Directora pedagògica Cap d'Estudis d’Infantil i Primària i Cap d'Estudis de Secundària. Es reuneixen setmanalment.
 
      -Els òrgans de participació  i consulta Consell Escolar i Claustre de professors/es. 
 
      -Càrrecs de coordinació: 
 
Coordinació d’Educació Infantil Coordinació de Cicle Inicial Coordinació de Cicle  Mitjà Coordinació de Cicle Superior. Coordinació de riscos laborals  Coordinació del Pla Català d’Esports a l’Escola  Coordinació LIC  Tutors/es de Grup 
 
El professorat s'agrupa per cicles o etapa en  coordinacions setmanals (1hora de coordinació de cicle i una altre d’etapa). Un cop al més es realitzen reunions interetapes. Paral·lelament hi ha comissions per la preparació d’esdeveniments del centre  (Santa Cecília, Festa  de Sant Jordi, etc.) format pels docents de les diferents etapes educatives.
 
El funcionament de la Comissió d’Atenció a la Diversitat es descriu al document annexa.  Per poder aconseguir l’organització i el model d’escola que es descriu  es fonamental la formació del professorat en tots aquells àmbits que requereixin un canvi o una innovació.